Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Paller
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren…
vegueria de Cerdanya
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya constituïda a mitjan sXII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d’aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del sXIV).
La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als s XVI-XVII, que esdevingué sotsvegueria dependent de la vegueria de Camprodon A la fi de l’edat mitjana, amb la dissolució de la vegueria d’Urgell, inclogué també l’Urgellet Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa 1660, l’Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com a vegueria de Cerdanya , amb capital a Sallagosa, la qual perdurà fins a la Revolució Francesa 1790, que fou incorporada al districte de Prada del…
les Ferreres d’Olvan
Masia
Masia del terme d’Olvan (Berguedà), edifici del s XVII, a l’esquerra de la riera de la Portella, prop de la seva confluència amb el Llobregat.
Ha donat nom a un veïnat
Sant Salvador de Capolat
Església
Església, actualment en ruïnes, del municipi de Capolat (Berguedà), situada al serrat de Sant Salvador (1155 m alt.), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l’Espunyola.
Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…
Sant Esteve de Comià
Masia
Antic poble
Antic poble (actualment masia) i parròquia del municipi de Borredà (Berguedà), vora la riera de Merlès.
L’església de Sant Esteve de Comià, romànica, és anomenada també Sant Esteve de Roma, del nom d’una de les masies més importants del terme
les Canals de Catllarí
Història
Nom amb el qual també és coneguda l’antiga quadra de Catllarí (Berguedà).
l’Hospital
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), a la dreta de la riera de l’Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolet), aigua avall de Correà.
És centrada per l’antic hospital o hostal del Bisbe , l’església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor Al s XIX formà el municipi d' Aguilar, l’Hospital i Catllarí Aguilar
Aguilar
Llogaret
Antic llogaret i quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), situat prop del Pujol de Planès, de la parròquia del qual depèn la seva església de Santa Maria.
Al s XIX havia format un municipi juntament amb d’altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera Catllarí fins al pla de Montmajor l'Hospital i a la serra de Busa, en ple Solsonès Valielles duia el nom d' Aguilar, l’Hospital i Catllarí , i tenia, el 1842, 40 h