Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…

Al peu de les roques hi ha l’església romànica dedicada a sant Mateu

Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…

Totalment derruïda, l'any 1917 es construí el nou edifici al peu del tossal, prop de l'església de Sant Miquel de Viver

El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança

Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet Devia existir ja al segle XIII, època que es feu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre El 1757, l’església comptava amb una hostatgeria que formaven un sol edifici En estat ruïnós, la imatge es traslladà a Sant Martí de Capolat

A finals del segle XIX, els propietaris vengueren el molí fariner que tenien al peu del riu Llobregat a la firma P Manent i Cia, que hi construí una colònia industrial tèxtil dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó La colònia és coneguda com a cal Riera, Colònia Manent o la Manent El 1912 la masia va ser reformada per Gregori Conill, descendets dels antics propietaris, i des de llavors també se la coneix per cal Gregori

Fundada per la família Torra 1890, posteriorment passà a la família Pons i, des de l’any 1929, als Viladomiu La fàbrica, parallela al riu i als habitatges plurifamiliars, és situada en un nivell inferior a la resta del conjunt urbanístic Al peu de la carretera cresqué el barri de Cal Marçal nom de l’antiga masia sobre els terrenys de la qual es construí la fàbrica on, després de la guerra civil de 1936-39, es construí l’església parroquial i nous habitatges

L’església, romànica, està dedicada a Sant Quintí

És esmentada com a parròquia al segle XIV, però al segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve de Bagà