Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Sant Martí de Llavaneres
Església
Antiga església en ruïnes del municipi d’Olvan (Berguedà), al NW del terme, prop del torrent del Gol i de la riera de Llavaneres o de Montsent.
Existia ja el 1312 Posteriorment canvià el nom pel de Sant Martí de Minoves
Malanyeu

Sant Sadurní de Malanyeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (999 m alt.) del municipi de la Nou de Berguedà, situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant S, els cingles de Malanyeu, contrafort W de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment depèn de la de la Nou
la Rovira de Baix
Masia
Masia del municipi de Borredà (Berguedà).
Abans del 2002 formà, juntament amb la masia de la Riera un enclavament 3,31 km 2 del municipi de Palmerola, posteriorment annexat al de les Llosses S'estenia a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella
la Guàrdia de Sagàs

Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia ) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica segles XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
Gresolet
Santuari
Santuari (Santa Maria de Gresolet o Mare de Déu de Gresolet) del municipi de Saldes (Berguedà).
És situat a 1300 m alt, al vessant NE del Pedraforca, a la vall del torrent de Gresolet , afluent del riu de Saldes per l’esquerra El vessant meridional de la vall és cobert per l’important bosc dit la baga de Gresolet D’origen romànic, es tracta d’un gran edifici, bastit al segle XVII, que alberga l’església i l’hostatgeria És cobert a doble vessant i en els murs del qual es poden veure les successives modificacions del conjunt L’església és d’una sola nau, amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb volta de canó Es conserva la decoració policromada de les parets d’estil…
Castellserà
Sector o indret
Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja al segle XVIII al del Cint, en el municipi de l'Espunyola (Berguedà).
Se situava al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, també coneguda com a Sant Nicolau i Sant Cebrià i, posteriorment, per Sants Metges, venerats a la comarca des del segle XVI L’església, molt malmesa, fou construïda de nou en un emplaçament proper, a l’últim terç del segle XIX, i està dedicada als Sants Metges
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
Can Marçal

Vista de Can Marçal
© CIC-Moià
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada a la dreta del Llobregat, uns 2 km aigua avall del poble.
Fundada per la família Torra 1890, posteriorment passà a la família Pons i, des de l’any 1929, als Viladomiu La fàbrica, parallela al riu i als habitatges plurifamiliars, és situada en un nivell inferior a la resta del conjunt urbanístic Al peu de la carretera cresqué el barri de Cal Marçal nom de l’antiga masia sobre els terrenys de la qual es construí la fàbrica on, després de la guerra civil de 1936-39, es construí l’església parroquial i nous habitatges
santuari de Queralt

Vista del santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…
la Portella

Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…