Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Sant Vicenç de Rus
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), a 1 091 m alt., a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.
L’església, romànica s XII, era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena Fou parroquial fins al s XVI després s’uní com a sufragània a Castellar de N'Hug Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels s XII i XIV
Santa Maria d’Avià

Església de Santa Maria d’Avià
© Fototeca.cat
Església
Església i antiga parròquia del poble d’Avià (Berguedà), al SE del poble.
L’edifici L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda illuminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura dos arcs de mig punt —l’extern adovellat i l’intern monolític—…
Graugés
Llogaret
Llogaret, fortament disseminat, del municipi d’Avià (Berguedà), vora l’estany de Graugés, al SE del poble.
A la fi del s XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal
Sant Joan Degollaci
Ermita
Ermita del municipi de Casserres (Berguedà), d’estil romànic, vora el Llobregat, al SE de la vila, prop del nucli del Guixaró.
És d’origen romànic
Espinalbet

La caseria d’Espinalbet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), al vessant SE dels rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, sota el santuari de Corbera.
L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç
Sorribes

El llogaret de Sorribes, al terme de Gòsol
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (1 340 m alt.) del municipi de Gósol (Berguedà), al SE del cap del municipi, al límit amb el terme de Saldes, al SW del Pedraforca.
Paller
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren…
coma Bella
Vall del municipi de Bagà (Berguedà) que s’obre al vessant SE de la Tosa d’Alp entre els rasos de Comabella
, al S, i el puig d’Alp, al N.
coll de la Mola
Pas (1 815 m) en el camí de Josa i Tuixén (Alt Urgell) a Gósol (Berguedà), al peu dels cingles de les Costasses, al S del Cadí.
Hi neix el riu de la Mola , el qual, en unir-se sota Tuixén amb el riu de Losa, forma el riu de la Vansa
Sant Sebastià del Monestir
Monestir
Petit monestir benedictí (Sant Sebastià de Sull o d’Urgent) a l’esquerra del riu de Saldes, poc després de trobar-se amb la riera de Gresolet, al municipi de Saldes (Berguedà).
Fou edificat a la fi del segle X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan segle XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els segles XIV i XVI sufragània de Maçaners…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina