Resultats de la cerca

L’edifici, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, està reforçat per unes torratxes i flanquejat per una massissa torre d’origen medieval i coberta de quatre vessants Té portes adovellades i les finestres tenen llindes massisses Tot el recinte està envoltat per un mur i té la masoveria a tramuntana La masia fou construïda al segle XVII i ampliada al segle XVIII 

Té una capella dedicada a sant Andreu, probablement dels segles XIV i XV i transformada el 1767 i el 1942

Té notables restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà Al voltant de l'església hi ha un conjunt de tombes excavades a la roca

Tot i que es té notícia des del segle XIV, l'església i la masia foren reconstruïdes als segles XVII i XVIII  Riera de Merlès amunt hi ha evidències de l'antiga resclosa i molí medieval de les Goles de les Heures

Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn Existia ja el 1131 L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910 Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir

Fou inaugurat el 1976 i té una capacitat per a 115 milions de m 3 d’aigua i un mur de contenció de 102 m d’alçada Regula l’aigua de Barcelona a més, hom l’aprofita per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat

La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al segle XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del segle XII

La capella, dedicada a sant Julià, és una construcció senzilla d’una sola nau, adossada a la façana de migdia de la masia A la part superior té un petit campanar d’espadanya Fou reformada i ampliada l’any 1878 La masia, documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers al sector, visqué els anys de màxima expansió al segle XVIII

Des del segle XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al segle XVII i ampliat al segle XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli

Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet Devia existir ja al segle XIII, època que es feu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre El 1757, l’església comptava amb una hostatgeria que formaven un sol edifici En estat ruïnós, la imatge es traslladà a Sant Martí de Capolat