Resultats de la cerca

El vessant meridional de la vall és cobert per l’important bosc dit la baga de Gresolet Consta que el 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s’extingí al s XIV El 1337 Pere Galceran de Pinós reedificà l’església i la casa refetes posteriorment per als ermitans

Situació i presentació Per l’E i N limita amb Bagà pel S amb Guardiola de Berguedà pel N amb la Baixa Cerdanya termes de Bellver i Montellà i Martinet, i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i oriental del terme…

Al vessant meridional hi ha el veïnat del Coll de la Bena

L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest tossal pla de Rus , damunt la vall del Rigart

La primitiva parròquia del terme, de la qual era sufragània Sant Bartomeu de la Valldan, és la de Sant Pere de Madrona, que es conserva al vessant de la serra de Queralt

Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…

L’edifici, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, està reforçat per unes torratxes i flanquejat per una massissa torre d’origen medieval i coberta de quatre vessants Té portes adovellades i les finestres tenen llindes massisses Tot el recinte està envoltat per un mur i té la masoveria a tramuntana La masia fou construïda al segle XVII i ampliada al segle XVIII 

Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt

Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa