Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
hostal del Bou
Hostal
Hostal de l’antic terme de la Valldan (Berguedà), vora la carretera de Berga a Solsona, lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria
Querol
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), al voltant de l’església de Santa Maria de Querol.
Formà al s XIX amb Montmajor el municipi de Montmajor i Querol
Gréixer
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Gréixer
—afluent del Bastareny per l’esquerra—, que neix al vessant S de la Tossa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià
la Soleia
Veïnat
Veïnat del municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà), al voltant de l’església de Sant Joan de Cornudell
.
Castellserà
Sector o indret
Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja al sXVIII al del Cint (Berguedà), al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià.
els Bassacs
Veïnat
Veïnat del terme municipal de Gironella (Berguedà), a la dreta del Llobregat, a 1,5 km de la vila, al voltant d’una gran fàbrica tèxtil.
Prop de la colònia hi ha l’església de Sant Marc dels Bassacs s X
el Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
el Mas d’en Bosc
Veïnat
Veïnat del municipi de Berga, a 1,5 km de la ciutat, al voltant del mas d’En Bosc, que havia estat propietat del trobador Guillem de Berguedà.
el Clot del Moro
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antiga colònia industrial nascuda al voltant de la fàbrica de ciment Asland, al municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà), uns 2 km al nord de la Pobla de Lillet.
La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaçava a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans Aquesta fàbrica ocupava uns 200 treballadors i produïa unes 80 000 t de ciment anuals resta tancada des del 1975