Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Petra
CC0
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Denominació grega de l’antiga capital dels nabateus, al S de l’actual territori de Jordània, 26 km al NW de Ma’an, prop de la mar Morta.
Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el…
poblat ibèric de la Moleta del Remei
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal d’Alcanar (Montsià), en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers…
Transjordània
Geografia històrica
Antiga regió de Palestina situada a l’E del Jordà i corresponent a les fronteres de l’actual Jordània després de l’armistici del 1967.
Ocupada antigament per ammonites, moabites i idumeus, fou seu de les tribus israelites de Gad, de Rubèn i part de Manassès, bé que només Acab 873-854 aC i Jeroboam 783-743 aconseguiren d’integrar-la a Israel Conquerida pels selèucides ~400 aC, formà part de l’imperi nabateu de Petra Sota els asmoneus 143-63 aC tornà a formar part de l’estat jueu Integrà la província romana de Palestina 64 aC Conquerida pels musulmans 637, esdevingué un dels sis regnes regne de Karak en què fou dividida la Síria sota els califes de Bagdad En temps dels croats…
Sant Miquel de Vinebre
Jaciment arqueològic
Assentament d’època romanorepublicana al terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre).
És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC
Pel·la
young shanahan (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Palestina, a la Transjordània.
Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil
el Castellet de Banyoles
Antic llogaret
Important poblat ibèric a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…
barranc de Gàfols
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del bronze final i primera edat del ferro del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre).
Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen…
Ghassul
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat al nord de la mar Morta i a l’est del Jordà.
Ha donat nom a una cultura calcolítica de Palestina del IV millenni aC el ghassulià , amb el qual són estretament relacionats el grup de Beer Sheva jaciments d’Abu Maṭar, Ṣafadi, el del desert de Judà ‘En-Gedi i el de la regió costanera Ḥederah
barranc d’en Fabra
Jaciment arqueològic
Assentament neolític a l’aire lliure del terme municipal d’Amposta (Montsià).
El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes ellipsoidals d’uns 6 m × 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior És datat de la primera meitat del cinquè millenni aC
Amman
Ciutat
Capital de Jordània i del muḥāfaẓa homònim, situada al N del país vora el vadi Zerga, al límit occidental de l’altiplà d’Aràbia, que la separa de la depressió de la mar Morta.
Fou escollida com a capital per la seva situació, l’any 1946, en assolir el país la independència respecte a la Gran Bretanya És el principal centre administratiu, industrial i comercial de Jordània Al costat de la ciutat vella s’ha desenvolupat la ciutat moderna, de caràcter europeu, amb amples avingudes i carrers rectes, vorejats d’alts edificis La ciutat creix actualment d’una forma molt ràpida, a causa, en gran part, de l’arribada de refugiats àrabs procedents d’Israel Les activitats es basen en les manufactures del tabac, tèxtils, alimentàries, del cuir i en la fabricació de ciment…