Resultats de la cerca
Es mostren 8836 resultats
Torne
Riu
Riu del N de Suècia (570 km).
Neix al llac Torne i desguassa al golf de Bòtnia, a la Bàltica El seu afluent principal, per l’esquerra, és el Muonio
serra de Toix
Serra
Continuació vers l’WSW de la serra de Bèrnia, més enllà del barranc de Mascarat, dins el terme municipal de Calp (Marina Baixa), que culmina al puig de Toix (337 m alt.) i que s’endinsa a la mar en forma de promontori (cap o morro de Toix), que tanca per ponent la badia d’Ifac.
Tàrbena
Tàrbena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa.
Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el coll de…
la Tancada
Vista aèrea de la llacuna de la Tancada, al Delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Llacuna litoral del delta de l’Ebre, al municipi d’Amposta (Montsià), entre la mar, el port dels Alfacs i l’Encanyissada.
A la costa meridional, vora la séquia de la Tancada , que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada
Tagarina
Caseria
Caseria del municipi de Sella (Marina Baixa), al N del terme, al vessant meridional de la serra d’Aitana.
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Sundsvall
Ciutat
Ciutat del län de Vasternorrland, Suècia, al N del país i a la desembocadura de l’Indals al golf de Bòtnia.
Al s XIX s’hi muntaren les primeres serres mecàniques del país, de les quals deriven les indústries de cellulosa i paper, les més notables d’Europa Actualment també té indústries químiques, de l’alumini i alimentàries
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Soraja
Despoblat
Despoblat del municipi de Bolulla (Marina Baixa); antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 5 focs.