Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Montsianell
Turó
Turó (292 m) aïllat al N de la serra de Montsià.
Domina les terrasses de l’Ebre a Amposta al N i la vall de Freginals-Ulldecona SW
estanys de Pessons
© Fototeca.cat
Estany
Conca lacustre d’Andorra (parròquia d’Encamp), capçalera de la Valira.
És situada en el circ de Pessons , ampli amfiteatre morènic que té per respatller la cresta de Pessons , que s’estén dels pics de Pessons , a llevant 2782 m alt, límit amb la Baixa Cerdanya segons la cartografia espanyola, i es prolonga fins al pic de Montmalús 2751 m alt, que domina el circ de Colells, tributari de Pessons Els estanys, que conserven bé l’aspecte de circ, es desgranen, de 2680 a 2180 m alt, en tres brancs que formen la Valira L’occidental, constituït per quatre estanys un sense riu emissari, molt petit és al vessant est del pic d’Ensagens 2824 m alt El del SW, capçalera…
torre de la Guardiola
Història
Torre que domina el port dels Alfacs, al cim del turó de la Torreta dins el terme de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
bordes de la Comella
Borda
Grup de bordes de la parròquia d’Andorra la Vella, a la dreta de la ribera de Pratprimer, en un planell que domina la vila, a la banda oposada de la Valira.
alt del Griu
Cim
Cim (2 850 m alt) que domina per llevant la vall d’Encamp (Andorra), entre les comes dels Costals (a la capçalera de la qual hi ha els estanys del Griu
) i d’Ensagens.
Sispony
Poble
Poble (1 315 m alt) de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat en un contrafort del pla de la Costa, que domina, per la dreta, la ribera d’Ordino, al S del terme.
pic del Covil
Cim
Cim (2 798 m) de la cresta de Pessons, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2 300 m), a la capçalera de la coma del Covil
.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d' el Coviel Petit 2 685 m alt
delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…
coma de Perafita
Coma
Coma d’Andorra, dins el terme d’Andorra la Vella, que davalla del vessant septentrional del pic de Perafita
(2 756 m alt), entre el port de Perafita
(2 582 m alt) i el de Claror, que domina, pel nord els estanys de la Pera.
El riu de Perafita , que es forma en aquesta coma, aflueix, per l’esquerra, al riu Madriu a Entremesaigües
Prats
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a 1 326 m alt, a la dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d’Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo, centrat per l’església.