Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del…

Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…

Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar 698 m alt fins a les terres més baixes properes al Túria accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt, a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria El terme és drenat per la rambla Castellarda La quasi totalitat es conrea com a secà El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola Celebra mercat setmanal el…

Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte Les fonts són abundants La part no conreada és propietat del municipi i és poblada de boscs de pins i de brolla de romaní La terra conreada, molt repartida, és explotada directament pels seus propietaris, llevat d’un 2,5% que ho és per parcers Els principals conreus són els cereals blat i ordi, sobretot, amb la pràctica del guaret anual, i la vinya 1 100 ha El regadiu és poc extens La ramaderia es limita al bestiar oví La població, que havia augmentat lentament fins…

El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…

És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses, blat de moro…

L’àrea no conreada brolla i pasturatges de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví ocupa el 25% del territori L’agricultura unes 1000 ha és predominantment de secà és destinada principalment a la vinya 150 ha, garrofers, oliveres, ametllers i petits sectors de blat 40 ha i ordi Hi ha una cooperativa agrícola de vi i oli Hom explota mines de caolí i argila La vila 505 h agl 2006 392 m alt és a la plana L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València El 1688 el bisbe Rocabertí li concedí l’autonomia, i Carles IV li donà el…

Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila 502 h agl 2014…

És l’emissari més important del Túria dins el País Valencià Rega les hortes de Toixa, Xelva i Calles unes 800 ha