Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Cávado
Riu
Riu de la península Ibèrica, al nord de Portugal (110 km).
Neix a la serra de Larouco i desguassa a l’Atlàntic per Esposende És aprofitat per a la producció hidroelèctrica
la Gal·lècia
Geografia històrica
Província romana amb capital a Bracara (actual Braga).
Comprenia l’extrem nord-oest de la península Ibèrica, des de Noega , a la costa càntabra, fins a Porortucale , a la costa atlàntica, al sud de Bracara i, a l’interior, els antics territoris dels galaics, dels asturs i dels vacceus Fou establerta al sIII per Dioclecià en territori de l’antiga Hispània Citerior
poblat ibèric de la Moleta del Remei
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal d’Alcanar (Montsià), en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers…
cap de São Vicente
Cap
Cap del SW de Portugal, a l’Algarve, que constitueix l’extrem SW de la península Ibèrica i d’Europa.
Corresponent a l’antic promontorium sacrum , a partir del s XII prengué el nom del màrtir valencià, perquè hom creia que hi havia les seves relíquies Davant aquest cap, el 1797 l’esquadra britànica, manada per Jervis i Nelson, derrotà l’espanyola
Ponta de Sagres
Cap
Cap de l’extrem sud-oriental de la península Ibèrica, a l’Algarve, Portugal, 4 km al SW del cap São Vicente.
Cabo da Roca
Cap
El promontori més occidental (9° 30’ longitud W) de la península Ibèrica i del continent europeu, a l’oest de Lisboa, Portugal..
Algarve
Aleksandr Zykov (CC BY-SA 2.0)
Divisió administrativa
Antiga regió de l’extrem S de Portugal que correspon a l’actual districte de Faro.
Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué poblament…
Portugal
Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…
Ulldecona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, estès a l’esquerra del riu de la Sénia, límit meridional i occidental del terme.
Situació i presentació El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual Limita al N amb Mas de Barberans NW, la Galera, Godall, i Freginals NE, a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada 687 m, on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases Al sector de ponent, el riu de la Sénia…