Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
illa del Toro
Illa
Illot de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi de Calvià, davant la punta o banc d’Eivissa.
Hi ha un far
es Terç
Partida
Venda de la parròquia i municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa).
cala Tarida
Cala
Cala molt oberta de la costa occidental d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, amb platja excel·lent i concorreguda i amb urbanitzacions turístiques.
cala de Talamanca
Cala
Platja
Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana
sa Talaiassa
Puig, el més elevat d’Eivissa (475 m alt.), conegut també per sa Talaia de Sant Josep, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia.
venda de sa Talaia
Partida
Venda de la parròquia i municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).
Tagomago

L’illa de Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera
les Sogues
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Sogues) del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell).
Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha alguns…
Sidamon
L’església parroquial de Sant Bartomeu, Sidamon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…
puig d’en Serra
Muntanya
El segon puig d’Eivissa en elevació (438 m), al NW des Cubells, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina