Resultats de la cerca

És al cim de la muntanya de Sant Julià S'hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al voltant de la qual se'n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple L’ocupació perdurà fins al final del segle II aC Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i el final del segle II aC

Situada al cap Bon, al costat mateix de la mar, és una de les ciutats púniques més ben conegudes i extensament excavades Ocupada almenys des del s VI aC, fou abandonada al s III aC, possiblement en ocasió de la campanya del cònsul Marcus Atilius Regulus en el territori de Cartago l’any 256 aC Cobria unes 7 ha, protegides per una potent muralla, i disposava d’un traçat viari força regular S'hi han excavat un dels santuaris púnics més grans i diverses cases amb pati central que han proporcionat valuosa informació sobre l’arquitectura domèstica púnica

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons  durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici

És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys…

És situada a 65 km de Susa i a 40 km de la mar, on actualment s’alça la ciutat d’ El-Djem El lloc, ocupat i fortificat des del segle III aC, esdevingué municipi al final del segle I aC, i colònia sota l’emperador Marc Aureli Còmmode Durant l’Alt Imperi fou el centre de la producció i comercialització de l’oli de la zona i s’enriquí i cresqué extraordinàriament la ciutat cobria una superfície de 150 ha Aquesta esplendor es manifesta en la presència de luxoses residències privades i de grans edificacions públiques, entre les quals destaquen el circ i l’ amfiteatre el…

Fundada pels tiris ~1100 aC a la desembocadura del Medjerda, tenia dos ports A la tercera guerra Púnica passà als romans i esdevingué capital de la província romana d’Àfrica Desaparegué al s VII En resten importants ruïnes necròpoli, termes, teatre

L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704 El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric s IV-III aC

És situada sobre un altiplà delimitat per pendents abruptes, 100 km a l’W de la ciutat de Tunis El nom de la ciutat i la presència d’una muralla preromana i del mausoleu d’un príncep númida datat entorn del 200 aC indiquen l’origen indígena i la importància d’aquest nucli Sotmesa al domini romà en temps de Cèsar, esdevingué municipi l’any 205 dC i assolí la categoria de colònia el 261 dC Hi és ben documentada l’existència de bisbes des del s III fins al principi del s V Posteriorment, s’hi alçà un fort bizantí i el lloc continuà essent ocupat durant tota l’edat mitjana Les…