Resultats de la cerca

La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de…

Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats oliveres i ametllers Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi Algunes valls afluents al riu de Set que…

Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…

Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros, 494 m i decreixen lleugerament en direcció N tossal…

Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga…

La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…

Situació i presentació El terme municipal de Castelldans o Castelldàsens, de 65,17 km 2 , s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs de Puigverd de Lleida NW, Artesa de Lleida i Aspa W i amb els garriguencs del Cogul SW, l’Albagés S, Cervià de les Garrigues SE, Juneda E i un enclavament de les Borges Blanques NE A la zona de contacte entre el secà i el regadiu hi ha el poble de Castelldans, únic nucli de població agrupada del terme Hi ha, però, diversos despoblats, com Matxerri NW, que fou d’Arnau Cortit i, al segle XVI,…

Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…

Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…