Resultats de la cerca
Es mostren 8841 resultats
Constantins
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), a l’esquerra del Ter, aigua avall de Bonmatí, que en depèn eclesiàsticament; prop seu hi ha l’antic hostal de Constantins
.
L’església parroquial Sant Vicenç és esmentada ja el 1182 Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Calders
puig de les Cadiretes
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (519 m) del sector de la Serralada Litoral, comprès entre la vall d’Aro i la riera de Tossa, anomenat serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes.
Cabanyes
Despoblat
Despoblat del Gironès, entre les valls d’Amer i de Llémena, a la dreta del Ter.
riera de Bugantó
Riera
Curs d’aigua del Gironès, afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix a les Gavarres, prop de Santa Pellaia, dins el terme de Cruïlles Baix Empordà, i després de rebre, prop de Llambilles, la riera de Castellar per la dreta desemboca al seu collector aigua amunt de Fornells de la Selva Gironès
Bruguera
Veïnat
Veïnat del municipi de Llagostera (Gironès), situat 4 km al nord de la vila.
En aquest sector foren trobades restes del Paleolític inferior i superior
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
Eskilstuna
Ciutat
Ciutat del län de Södermanland, Suècia.
Situada vora el riu Eskilstuna, emissari del llac Hjälmaren al llac Mälaren Important nucli de la indústria sueca de l’acer eines de tall té, a més, tallers de construccions mecàniques, de motors, d’instruments de precisió i d’armament
Esclet
Veïnat
Veïnat del municipi de Caçà de la Selva (Gironès), 4 km al S de la vila, al sector pla del terme, vora la riera de Gotarra.
Escània
© Jens Rydén/imagebank.sweden.se
Divisió administrativa
Län i regió històrica del sud de Suècia que comprèn els läner de Kristianstad i Malmöhus.
Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina