Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
la Rodona
Veïnat
Veïnat del municipi de Girona, fins el 1963 del de Santa Eugènia de Ter.
Forma part del sector d’expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt
bora gran d’en Carreres
Cova
Cova situada a Serinyà (Gironès), que forma part d’un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics.
És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya
Taialà
Barri
Barri del municipi de Girona (Gironès), al límit amb el de Sant Gregori, al NW de la ciutat.
En forma part el barri de Germans Sàbat
l’Estació
Veïnat
Veïnat compartit entre els municipis de Juià i de Sant Martí Vell (Gironès).
Es formà entorn de l’estació de Bordils Té 58 h 1991 al sector de Sant Martí Vell
Sarrià de Dalt
Poble
Poble i antic centre del municipi de Sarrià de Ter (Gironès), situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme.
L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja al s XIV El lloc formà part de la batllia forana de Girona
Domeny
Poble
Poble compartit entre els termes de Girona i de Sant Gregori, situat a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori
Pontmajor
Barri
Barri de la ciutat de Girona, a la dreta del Ter, davant el nucli urbà de Sarrià de Ter i separat de Girona per l’antic terme municipal de Sant Daniel.
Es formà prop del pont Major , que en aquest indret creua el riu La seva església Mare de Déu de la Pietat fou bastida el 1572, en estil gòtic havia estat sufragània de la parròquia de Sant Feliu de Girona es constituí parròquia el 1927
puig d’en Rovira
Cim
Jaciment arqueològic
Sector o indret
Cim (146,9 m) del municipi de Quart (Gironès), a tocar del poble de la Creueta.
En aquest indret se situa el poblat ibèric del Puig d’en Rovira o de la Creueta És un poblat ibèric de tipus oppidum , datat entre els segles VI i II aC i utilitzat en època romana entre els segles I i II dC Conserva restes de les antigues muralles, que s’adapten a la forma del terreny
Madremanya
Madremanya
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès, al límit amb el Baix Empordà; el sector nord-oriental forma part de la plana empordanesa, i el sud-occidental és accidentat per les Gavarres (un contrafort de la muntanya de la Mare de Déu dels Àngels s’enlaira a 409 m al límit del terme de Sant Martí Vell).
Situació i presentació El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura aquest també confronta pel S, els dos darrers del Baix Empordà El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels A septentrió, pel molí del…
Sant Daniel
Ala est del sobreclaustre del monestir de Sant Daniel de Girona
© Fototeca.cat
Poble
Poble (81 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat.
És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc