Resultats de la cerca

És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya

A la plana alluvial de vora el riu pla de Campdorà , on passa la carretera de Girona a la Bisbal i el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda del qual té estació, hi ha una part important del poblament L’església parroquial Sant Jaume, en part romànica segle XII, depengué, fins al començament del segle XIX, de Santa Eulàlia de Sacosta, de Girona Fou agregat a Girona el 1974

Situació i presentació El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura aquest també confronta pel S, els dos darrers del Baix Empordà El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels A septentrió, pel molí del…

En forma part el barri de Germans Sàbat

L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja al s XIV El lloc formà part de la batllia forana de Girona

Forma part del sector d’expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt

L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori

De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona

Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…

És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc