Resultats de la cerca
Es mostren 946 resultats
Sant Jordi d’Alfafar
Barri
Barri d’Alfafar (Horta del Sud) situat al NW del terme, al límit amb Benetússer.
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Sant Blai
Ermita
Ermita o santuari de Tivissa (Ribera d’Ebre), 2 km al SW de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.
L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
la Palma d’Ebre
La Palma d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, al sector més alt i més septentrional de la comarca.
Situació i presentació El terme de la Palma d’Ebre, d’una extensió de 37,92 km 2 , és situat al NE de la comarca A la seva part més septentrional, és separat de les Garrigues per una llenca de terreny pertanyent a Flix, municipi que també configura el límit ponentí Confronta, a més, amb els municipis prioratins de la Bisbal de Falset i Cabassers per llevant, i a migdia amb el terme de Vinebre La fita amb la Bisbal de Falset passa pel cingle del Penal de Sas i prop del tossal del Junquet, i el termenal amb Cabassers per la partida dels Castellassos i pel coll de Cabassers o de la…
Santa Anna d’Albal
Santuari
Santuari del municipi d’Albal (Horta del Sud), al cim d’un tossal, a l’W del terme, a l’indret on passa la séquia reial del Xúquer.
Conservava un gran retaule gòtic del s XV
Salvaterra
Despoblat
Despoblat del municipi de Benissanet (Ribera d’Ebre), situat al vessant oriental de la serra de Cavalls.
la Ribera d’Ebre
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a…
el Remei de Flix
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Flix (Ribera d’Ebre), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.
Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots Se celebra un aplec el dia de la festa