Resultats de la cerca

En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’…

Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el s VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del s V aC, al s IV aC i a la primera meitat del s III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana…

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC

Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons  durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen…

La geografia L’oest, l’ocupen les muntanyes que reuneixen l’altiplà d’Armènia amb Anatòlia És un país muntanyós, que culmina als 5 165 m en el mont Ararat, de constitució volcànica i on no són rars els terratrèmols, amb predomini de conques endorreiques, la més gran de les quals és la del llac Van La regió és drenada per l’Araxes i el curs alt de l’Eufrates i el Murai, que són aprofitats per a produir energia hidroelèctrica A causa de la seva altitud, el clima hi és continental, amb estius calorosos i secs i hiverns freds la pluviositat hi és escassa La història Llevat de cites esporàdiques…

Fundada al s VI aC, és seu del katholikós de l’Església armènia apostòlica S'hi destaca l’antiga catedral, fundada per Gregori l’Illuminador, edificada novament al s VII i restaurada als s XVII i XVIII

S'hi establí entre la primera meitat del s VII i el començament del s VI aC Té la ubicació característica dels assentaments fenicis, en una petita península al costat d’un port Cobria unes 4 ha, amb una estructura urbanística poc regular S'hi han reconegut installacions metallúrgiques destinades a l’obtenció de ferro i de plata Excavat entre el 1986 i el 1992 per Joan Ramon Torres

Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calvet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d’arqueologia d’Eivissa lot principal, de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n'hi ha d’altres variants Daten dels segles V-II aC L’any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció…