Resultats de la cerca

Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall del riu de la…

El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…

Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó Mosquerola,…

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons  durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…

El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol Fou conquerit…