Resultats de la cerca

Culmina a 530 m alt la Cogulla i a 523 m alt el Tormo i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al N, i de Garcia i el Molar Priorat, al S

Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…

Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró Baix Camp entra al Priorat pel de Cornudella de Montsant, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important,…

La seva església parroquial és dedicada a sant Domènec probablement l’antic santuari de Sant Domènec de Tivissa, existent ja el 1699 fou creada parròquia el 1786 i fou molt reformada en 1861-62 La població ha intentat moltes vegades de segregar-se de Tivissa

L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa

Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals…

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…