Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
Blancafort
Blancafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…
Biure de Gaià

Vista de Biure de Gaià, amb l’antic castell de Biure, molt modificat i restaurat (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (647 m alt.), del municipi de les Piles (Conca de Barberà).
Es situa prop del torrent de Biure que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desemboca al Gaià, per la dreta, a Pontils, sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure , esmentat ja el 1151, actualment restaurat La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el s XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure
Belltall
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), situat a 772 m d’altitud, a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l’Urgell.
El lloc i el castell de Belltall foren adquirits pels hospitalers a la fi del s XIII 1278-97 L’església parroquial, romànica, és dedicada a santPere
la Bartra
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà), a la vall del riu Brugent.
Era una caseria de l’antic terme de Rojals
la Barceloneta
Veïnat
Veïnat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), el més enlairat del poble de Prenafeta (580 m alt.).
Barberà de la Conca

Barberà de la Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és drenat per diversos rierols…
coll de l’Avellà
Collada
Coll de la serra de la Llena (975 m alt.), al camí de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) a la Pobla de Cérvoles (Garrigues); límit dels dos municipis.
riu d’Anguera

Riu d’Anguera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Riu
Curs d’aigua de la Conca de Barberà que es forma al vessant septentrional de la serra del Cogulló i després de rebre, per la dreta, el riu de Vallverd, entre Sarral i Pira, aflueix al Francolí, aigua avall de Montblanc.
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…
Almenara
Masia
Masia i antic llogaret del terme municipal de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), situats en un turó a 804 m d’altitud, entre les conques del Gaià i de l’Anoia.
El llogaret és esmentat ja l’any 976
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina