Resultats de la cerca

La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de…

L’església parroquial és dedicada a Sant Llorenç Es formà al voltant de l’antic castell de Montbrió , esmentat ja el 1075 El 1269 passà a l’orde dels templers, dins la comanda de Barberà a l’extinció de l’orde, passà als hospitalers Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l’antiga quadra i masia del Cogull

Discorre per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà Té una orientació general d’oest a est Es forma sota Capafonts Baix Camp per la unió de diversos torrents que davallen de la serra de Prades torrent de l’Abellera i de la serra de la Mussara Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd Conca de Barberà, al nord, i de Mont-ral i de la Riba Alt Camp, on desemboca al seu collector, al sud És de règim torrencial

La nova passa la carena 1 km al nord-est, per l’anomenat coll nou de Lilla 590 m alt L’església parroquial és dedicada a sant Joan Al s XIX formà un municipi independent

Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per SantPere de les Roques

L’església parroquial és dedicada a la Transfiguració o Sant Salvador Formà un municipi amb les caseries dels Cogullons, la Bartra, el Pinetell de Rojals aquesta, però, dependent de la parròquia de Farena Fou agregat abans del 1940 a Montblanc

Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la…

Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…

Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del segle X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà segle XVII i als marquesos d’Aitona segle XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de municipi, al qual…