Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
tossal d’en Jordà
Cim
Cim (867 m) de l’alineació muntanyosa que separa l’Alt Camp (Figuerola del Camp) de la Conca de Barberà (Montblanc), al N de la serra de Miramar.
Rojalons
Caseria
Caseria del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a l’E de Rojals, dalt de la serra que separa la vall de Lladrons de la de la Variella.
coll de Deogràcies
Collada
Depressió (743 m alt.) de la serra que separa l’alta vall del Gaià (les Piles) de la del Francolí (Montbrió de la Marca), a la Conca de Barberà.
Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt
mola del Guerxet
Cim
Cim (1 122 m) que separa les valls de Rojals i de Castellfollit, a la Conca de Barberà, acinglerat, especialment pel vessant N, que domina el bosc de Poblet.
A l’E s’estén l’important bosc del Guerxet , del terme de Rojals
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de…
serra de Comaverd
Serra
Serra (908 m) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, al terme del Pont d’Armentera, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd 880 m alt fins a la serra del Clot i el Montclar i pel sud és vorejada per les Agulles 821 m alt, el tossal de Saborella 625 m alt i el puig de Selmella 824 m alt, amb l’antic llogaret de Selmella
Montclar
Església
Església romànica (Sant Miquel) i antic castell (del qual hi ha restes d’una torre) del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt.), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.
El lloc és esmentat ja al segle XI
Aguiló
Aguiló
© Fototeca.cat
Poble
Poble (796 m alt.) del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), situat vora el cim (811 m) de la serra d’Aguiló, carena que separa les aigües del Gaià de les de la riera de Clariana (afluent de l’Anoia), al costat de les runes de l’antic castell d’Aguiló.
Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló , prop del qual es troba la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del s XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara
coll de la Creu de l’Ardit
Collada
Coll (1 011 m) de les muntanyes de Prades, entre la serra del bosc de Poblet, al S, i els plans de la Pena, al N, que separa la vall de Castellfollit, a l’W, de la vall de Lladrons, a l’E, i els municipis de Montblanc i de l’Espluga de Francolí a la Conca de Barberà.
Solivella
La casa de la vila de Solivella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscillen entre els 770 i els 796 m la Faneca, 774 m d’altitud Confronta amb els termes de Forès i Sarral E, de Barberà de la Conca i Pira S, de Blancafort W i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant N A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que…