Resultats de la cerca

Construït entre el 1260 i 1280, el monjo montserratí Benito de Peñalosa hi fundà un priorat el 1632, a precs del general Wallenstein, que volia fer-ne un monestir comparable al de Catalunya El 1672 hi fou entronitzada una imatge de la Mare de Déu de Montserrat Mort, però, Wallenstein, Peñalosa fou nomenat abat del monestir de Montserrat-Emmaús, prop de Praga, que centralitzà la devoció montserratina en terres bohèmies

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…

La geografia Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia, oposa una vora esquerra escarpada i travessada per petits afluents, on hi ha els barris Hrad Čany i Malá Strana ‘ciutat menor’, a una vora dreta oberta, en la qual s’aixequen la Staré Město ‘ciutat vella’ i la Nové Mesto ‘ciutat nova’ Ultra els nombrosos barris nous construïts d’ençà del segle XIX, entorn de la plaça Václavské, l’expansió urbana s’ha produït per absorció de nuclis veïns, com els de Michle, Vršovice, Zižkov, Libeň i…

És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…

La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la…

Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca…