Resultats de la cerca
Es mostren 1677 resultats
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Sant Ruf de Lleida
Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Sant Romà d’Aubinyà
Església
Església d’Aubinyà (Andorra), situada en un planell, més amunt del poble.
Sant Miquel d’Engolasters
Sant Miquel d’Engolasters
Jorge Franganillo (CC BY 2.0)
Sant Llorenç de Lleida
Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
riu de Sant Josep
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Arieja, a la solana d’Andorra, dins la parròquia de Canillo (Andorra), que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector al pla de la Vaca Morta.
Sant Josep
Santuari
Santuari, dit també de la Sagrada Família, del municipi de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), obra de la fi del s. XVII, que centra una caseria (més de 100h [1995]), 1 km al SW de la ciutat, a 256 m alt., al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep , caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals font de Sant Josep neix un corrent d’aigua de 4 300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat illuminada i oberta al turisme és visitada anualment per unes 200 000 persones
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…