Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Son Serra de Marina
Caseria
Caseria i colònia d’estiueig del municipi de Santa Margalida (Mallorca), situada a la costa arenosa de la badia d’Alcúdia, al límit amb el terme d’Artà.
És moderna i formada per uns pocs carrers llargs parallels a la costa L’església és dedicada a la Mare de Déu del Carme
Magdalena
© Fototeca.cat
Barri
Barri i antic raval de Lleida, situat al sector sud-oriental de la ciutat, vora el Segre.
Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena Fou un important nucli artesà El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals
es Capdellà
Poble
Poble del municipi de Calvià (Mallorca), al vessant meridional del coll de sa Grua.
Sorgí al s XVIII l’església del Carme, iniciada el 1765, fou erigida vicaria in capite el 1801
es Pla de na Tesa
Barri
Barri del municipi de Marratxí (Mallorca), vora l’aglomeració de Palma, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement.
Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s’alçava a la forca del Pla de Na Tesa en 1858-60 fou construïda l’actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860
Ruberts
Poble
Poble del municipi de Sencelles (Mallorca), al SE de la vila.
El lloc és esmentat ja al s XIII com a dependent de Sencelles L’església el Carme fou construïda en 1768-70 i ampliada en 1909-10 El 1948 s’hi establiren les germanes de la caritat
el Mercadal de Sant Pau
Raval
Antic raval de la ciutat de Lleida, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.
Barri mercader el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans, formava una plaça porticada on donaven alguns carrers en un d’aquests hi havia el convent del Carme El 1429 es trobava gairebé despoblat
es Port d’Andratx
Nucli
Poble i nucli turístic del municipi d’Andratx (Mallorca), situat a la riba meridional del profund port d’Andratx (obert entre la punta de na Moragues i el cap de la Mola).
És un antic nucli de comerç i, sobretot, de pesca el 1659 fou fundada la confraria de pescadors amb 9 patrons i 67 mariners i pescadors al començament del s XX hi residien unes 25 famílies El 1919 s’hi installà una comunitat d’agustines i el 1933 l’església del Carme esdevingué vicaria in capite El turisme s’ha desenvolupat modernament, i hom hi ha construït diversos hotels
Portopetre
Llogaret
Llogaret del municipi de Santanyí (Mallorca), situat al fons del profund port natural de Portopetre (obert entre les cales Llonga i Montdragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del s XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances amb 872 i diversos càmpings A la bocana del port fou construïda al s XVII la torre de Portopetre , per a defensa dels atacs de mar La seva església el Carme, construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca
el Port de Pollença
Nucli
Poble i nucli marítim del municipi de Pollença (Mallorca), situat a l’extrem septentrional de la badia de Pollença, a ponent de la punta de l’Avançada (on el 1905 fou bastit el far del port de Pollença), a l’inici de la península de Formentor.
Creada el 1928 la vicaria in capite Sant Pere, esdevingué parroquial el Carme el 1938 l’església fou edificada en 1934-40 El nucli sorgí com a barri de pescadors, i el 1912 fou fundada la confraria de pescadors, i en 1920-24 el pòsit el primer de l’illa Alguns artistes, com el pintor Anglada i Camarasa, s’hi establiren i popularitzaren l’indret, que ha esdevingut un dels més importants centres turístics de Mallorca el 1986 hi havia 30 hotels amb 2 884 places vora seu s’han creat les noves urbanitzacions del Vilar, Can Cingala, Gotmar, Bóquer i, ja més lluny, Formentor
Cala Rajada
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli del municipi de Capdepera (Mallorca), a la costa oriental de l’illa, al SW de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Es formà durant el segle XIX a l’indret de can Climentó com a nucli pescador corall, palangre i esponges hi acudien temporalment pescadors de Valldemossa Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència L’afluència turística s’inicià ja el 1930 Actualment hi ha 60 establiments hotelers 5 468 places A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939