Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
regne de Mallorca
©
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…
Alfarràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Alfarràs, que el 1990 va deixar de pertànyer a la Noguera i va quedar adscrit al Segrià, limita amb els termes de Castellonroi N i Albelda W, pertanyents a la Llitera amb els noguerencs d’Ivars de Noguera NE i Algerri E, i amb Almenar Segrià al S amb aquest darrer municipi ho fa per la partida, documentada a la baixa edat mitjana i als primers anys de la moderna, de Sant Fadruc o Faduc, on hi ha la font de la Boga Aquest municipi és situat a l’extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, que fa de termenal…
Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…