Resultats de la cerca
Es mostren 9310 resultats
Utxesa
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Torres de Segre (Segrià), situat a l’esquerra del Segre.
Les aigües del canal de Seròs originaren l’actual pantà d’Utxesa o de Secà , el qual regulen El poblat, de cases escampades, pertany a la colònia de la FECSA El pantà atreu des d’aquests darrers anys els pescadors de la regió de Lleida, i s’hi ha establert darrerament un refugi de caça de l’Instituto Nacional de Conservación de la Naturaleza per a la protecció dels ocells aquàtics En un dels turons sobre el pantà hi ha les restes d’una torre àrab anomenada Burgxesa en els documents medievals
canal d’Urgell
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…
Uppsala
© Mark Harris/imagebank.sweden.se
Uppsala
© Samir Hadi/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Uppsala, Suècia.
Situada a la riba del riu Fyris, que desguassa al llac Melas, s’ha desenvolupat com a centre comercial i industrial Té indústries mecàniques, químiques, tèxtils i del calçat L’antiga Uppsala Gamla fou bisbat cap al 1130 i arquebisbat el 1164 El 1258 la seu metropolitana fou traslladada a un centre comercial, Östra Aros, 4 km al S, que prengué el nom d’Uppsala El 1593 fou seu d’un Concili Nacional que la convertí en el centre religiós del país és la seu del metropolità de l’Església sueca La universitat, fundada el 1477, convertí la ciutat en el centre cultural més important de Suècia El 1620…
Uppland
Sector o indret
Regió del S de Suècia, banyada, al sector costaner, per la mar Bàltica (golf de Bòtnia).
Comprèn part de la ciutat i del län d’Estocolm i dels läner d’Uppsala i de Västmanland
Umeå
Jörgen Wiklund / imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län de Västerbotten, Suècia.
Port avantport de Holmsund i centre comercial a la costa del golf de Bòtnia, a la desembocadura del riu Ume Té indústries químiques, papereres i del calçat
Ume
Riu
Riu del centre-nord de Suècia (460 km).
Neix al vessant sud del mont Ammar, prop de la frontera amb Noruega, i desguassa aigües avall d’Umeå, al golf de Bòtnia, a la Bàltica
Uddevalla
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, al SW de Suècia.
Port pesquer i comercial, situat davant l’illa d’Horus, a l’estret de Skagerrat, al N de Göteborg Construccions navals, indústria tèxtil i fabricació de llumins Hom l’ha identificada amb Odensvold, antic lloc de sacrificis pagans Fou incorporada a Suècia el 1498, i durant les guerres entre suecs i danesos s XV-XVI fou incendiada diverses vegades
Visby
Ciutat
Capital del län
de Gotland, a l’illa de Gotland, Suècia.
Centre comercial i port de pesca de la costa occidental de l’illa, és també un centre turístic important A l’edat mitjana formà part de la Lliga Hanseàtica, i fou un centre de comerç molt actiu Conserva el nucli medieval i les muralles La catedral és del s XIII
monestir de Vinganya
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir trinitari (Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Seròs (Segrià), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs