Resultats de la cerca
Es mostren 1373 resultats
Gebut
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Soses (Segrià), al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida
el Garrut
Història
Nom popular del cementiri municipal de Lleida construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
la Cuirassa
Barri
Barri de Lleida, situat a llevant del carrer de Cavallers.
Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les…
la Corda de Gardeny
Partida
Partida de l’horta de Lleida, al sud-oest i dins el terme de la ciutat, on hi ha el castell de Gardeny
.
riu Corb

El riu Corb, al seu pas pel sector de Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba esquerra del Segre, amb el qual s’uneix aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), davant la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana.
Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…
la Copa d’Or
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), dins el terme de la ciutat, a l’esquerra del Segre.
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
barranc de Burgebut
Barranc
Afluent del Segre per l’esquerra dins el terme d’Aitona (Segrià); en travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut
.