Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Fontanet
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, al sud de la ciutat.
És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge
pla de Lleida

El pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la denominació de pla…
Albarés
Despoblat
Despoblat del municipi de Lleida (Segrià), antic poble de contribució
d’aquesta ciutat.
És d’origen preibèric i es troba en una eminència del terreny al pla de Vilanoveta, sector del pla de Lleida a l’esquerra del Segre
canal de Seròs
Canal de regatge
Canal del municipi de Lleida (Segrià).
Té la presa al N de Lleida i corre 27 km per la riba esquerra del riu Construït el 1913 aboca les aigües a la central hidroelèctrica de Seròs
séquia dels Reguers
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del municipi d’Alcarràs (Segrià).
És la continuació del reguer del Cap a l’alçada del llogaret de Montagut Discorre en direcció SW fins a l’indret de lo Toll de Montagut, on desemboca per l’esquerra a la riera dels Reguers
central hidroelèctrica de Seròs

Postal dels generadors de la central hidroelèctrica de Seròs
© Fototeca.cat
Central hidroelèctrica situada al municipi d’Aitona (Segrià).
Aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs , el qual té la presa al N de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme 1914 per la Barcelona Traction després FECSA Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh
riera dels Reguers
Riera
Curs fluvial del municipi d’Alcarràs (Segrià).
Té el seu origen a la sortida del pantà de l’Arròs, i discorre en direcció N-SE pel sector oriental del municipi A prop de l’indret de lo Toll de Montagut, rep per l’esquerra les aigües de la séquia dels Reguers Al seu pas sota la N-II, a uns 500 m del Segre, convergeix amb la séquia Major, punt on comencen la séquia de la Noguera i el torrent d’Alcarràs
coma Madrona
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu Set, al N del municipi d’Aspa (Segrià).
Utxesa

Restes de murs del desaparegut villatge d’Utxesa
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Torres de Segre (Segrià), situat a l’esquerra del Segre.
Les aigües del canal de Seròs originaren l’actual pantà d’Utxesa o de Secà , el qual regulen El poblat, de cases escampades, pertany a la colònia de la FECSA El pantà atreu des d’aquests darrers anys els pescadors de la regió de Lleida, i s’hi ha establert darrerament un refugi de caça de l’Instituto Nacional de Conservación de la Naturaleza per a la protecció dels ocells aquàtics En un dels turons sobre el pantà hi ha les restes d’una torre àrab anomenada Burgxesa en els documents medievals
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina