Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Magdalena

Barri de la Magdalena de Lleida, amb l’auditori municipal en primer terme
© Fototeca.cat
Barri
Barri i antic raval de Lleida, situat al sector sud-oriental de la ciutat, vora el Segre.
Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena Fou un important nucli artesà El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals
el Mercadal de Sant Pau
Raval
Antic raval de la ciutat de Lleida, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.
Barri mercader el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans, formava una plaça porticada on donaven alguns carrers en un d’aquests hi havia el convent del Carme El 1429 es trobava gairebé despoblat
mas de Noguers
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Maials (Segrià), al S del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l’Ebre.
El terme és esmentat ja al s XIV
Granyena
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoletge.
És centrada pel santuari de Granyena , esmentat ja el 1308, on és venerada la Mare de Déu de Granyena, patrona d’Alcoletge
reguer del Cap
Rec de la comarca del Segrià que travessa els sectors NW i NE dels municipis de Lleida i d’Alcarràs, respectivament.
És la continuació de la séquia Tercera quan aquesta surt a la superfície després del soterrament sota l’autovia A2 Ja dins del terme d’Alcarràs, canvia el nom pel de séquia dels Reguers en el sector proper al llogaret de Montagut
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
Sant Llorenç de Lleida

Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
Sant Ruf de Lleida

Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Vinfaro

Vista general del tossal on es troven les restes de la fortalesa medieval de Vinfaró, al municipi de Alfés (Segrià)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Alfés (Segrià), al N del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina