Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cingle de l’Areny
Cinglera
Gran espadat que domina la vall del Cardener, límit W de l’altiplà de Busa, al terme de Navès (Solsonès).
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny
Magrib
Geografia
Regió natural del NW d’Àfrica, que s’estén pel Marroc, Algèria i Tunísia, entre la Mediterrània i el Sàhara, de característiques mediterrànies.
En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida
la Molsosa
Església de Santa Maria, a la Molsosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, situat a l’altiplà de Calaf, a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu
pla de Riard
Altiplà
Altiplà del Solsonès, al S del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.
Prades
Vista general del poble de Prades
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Molsosa (Solsonès), situat a 799 m alt., en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al NE del cap del municipi.
La seva església Sant Abdó i Sant Senén depèn de la parròquia de la Molsosa
el Miracle
Retaule barroc del santuari del Miracle (Riner), obra de Carles Moretó (1747-58)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Miracle ) del municipi de Riner (Solsonès), situat en un altiplà, a 835 m alt., a la divisòria d’aigües del Riubregós i del Cardener.
La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458 El bisbe de la Seu d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté 1459 la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató mort el 1672 Hom hi venera la imatge titular s XV, i es conserva un antic retaule goticorenaixentista s XVI i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó 1747-58 i decorat per Antoni…
riu de Madrona
Riu
Riu que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell al terme de Castellar de la Ribera (Solsonès) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
prat Major
Altiplà
Gran altiplà ramader, al cim de la serra d’Odèn, als termes d’Odèn (Solsonès) i Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a uns 1 700-1 800 m alt., destinat al pasturatge del bestiar boví.
Lladurs
Lladurs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès que s’estén a la conca mitjana de la Ribera Salada, entre el Cardener i la serra de la Roca Llarga.
Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…