Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Bata
Ciutat
Ciutat de la Guinea Equatorial, capital de la província de Mbini, vora el golf de Biafra (37 000 h [1995]).
Segona ciutat més important de l’estat i primera de la regió continental, és un centre agrícola cacauets, cafè, cacau, cocos, copra i comercial A través del seu port exporta productes agrícoles i fusta ocumé, el principal recurs econòmic Té central termoelèctrica i aeroport
golf de Bonny
Golf marí
Golf de la costa guineana que comprèn les costes dels estats de Camerun, Guinea Equatorial i part de les de Nigèria i Gabon; s’estén del delta del riu Níger al cap López.
Conté l’illa de Bioko i rep les aigües dels rius Níger i Mbini Els ports principals són Port Harcourt, Douala, Bata i Santa Isabel
Mbini
Divisió administrativa
Regió continental de la Guinea Equatorial, entre el Camerun i Gabon.
Comprèn les províncies de Centre-sud 9 931 km 2 55 970 h est 1987, Kie-Ntem 3 943 km 2 74 050 h est 1987, Litoral 6 665 km 2 75 640 h est 1987 i Wele Nzas 5 478 km 2 54 290 h est 1987 La capital és Bata 24 308 h est 1983
Guinea Equatorial
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Guinea_Equatorial_Malabo.jpg)
Vista aèria de la capital de Guinea Equatorial, Malabo
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que comprèn una part continental (Mbini), situada entre el Camerun al N i el Gabon a l’E i S, i diverses illes del golf de Guinea: Bioko, Pagalu, Corisco, Elobey Gran i Elobey Petit; la capital és Malabo.
La geografia La part continental o Mbini és formada per una plana litoral de 15 a 25 km d’amplada, dominada a l’E pel sòcol antic, que s’eleva fins a 1200 m al mont Mitra i que els principals rius, com el Benito, travessen en ràpids El clima és càlid i humit 1700 a 4000 mm de pluges anuals El bosc dens equatorial cobreix quasi tot el territori L’illa de Bioko, la més gran de totes les illes de l’estat, és un massís volcànic que culmina al mont Santa Isabel 3000 m Les pluges són molt abundants més de 4000 mm anuals La vegetació natural ha…
Solsona
Solsona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Solsonès, al N de la Depressió Central Catalana, al punt de contacte amb els Prepirineus.
Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…