Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
vall de Lord
La vall de Lord vista des del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Subcomarca del Solsonès que comprèn una bona part de la capçalera del Cardener, que comparteix amb el Berguedà.
Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall de Lord Jussà…
serra dels Bastets
Serra dels Bastets des de St. Llorenç de Morunys
© C.I.C - Moià
Serra
Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d’W a E, al N de la serra de Busa (Solsonès), entre l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls.
Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt
tossa Pelada

Vista la tossa Pelada des dels plans de l’Estivella
© Isidre Suñé
Cim
Cim (2.379 m) dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i la Vansa i Fórnols (Alt Urgell).
coll de Port

Vista des del coll de Port, compartit entre el Solsonès i l’Alt Urgell
© CIC-Moià
Collada
Coll dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Josa i Tuixen (Alt Urgell).
cap del Verd
El cap del Verd des del camí del coll Virolet (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim més alt (2.283 m) de la serra del Verd, a la confluència dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès), Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
collada de l’Estany

Vista de les valls d'Odèn i solana del Tossal de Cambrils des de la collada de l'Estany (Fígols i Alinyà).
© Isidre Suñé
Collada
Collada dels municipis de Fígols i Alinyà (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès).
És el punt més baix 1 776 m de la serra de Campelles Prop hi ha l' Estany de Pratmajor , que dona nom a la collada
riera de Madrona
Vista de la vall de la riera de Madrona, a les obagues de la riera de Madrona, des del municipi de Pinell de Solsonès
© Isidre Suñé
coll d’Arques
Collada
Depressió (1 250 m) del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l’W, fins a Guilanyà, sobre el Cardener, dins el municipi de Navès (Solsonès).
Al costat del coll es troba l’ermita de Sant Jaume
Camp dels Moros
Jaciment arqueològic
Jaciment rural medieval fortificat al Pinell (solsonès).
És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…
Olius

Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Disseminat
Disseminat de masos al N del municipi d’Olius (Solsonès), centrat per l'església de Sant Esteve d’Olius.
La parròquia, que s’alça a 565 m d’altitud, és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del segle XI, un dels més interessants d’aquesta època, i fou consagrada el 1079 L’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarà l’església Bé Cultural d’Interès Nacional Prop seu hi ha el modern cementiri d’estil gaudinià que el 1916 fou projectat per l’arquitecte Bernadí Martorell Aquesta parròquia es formà al segle X des del 985 és esmentada la casa i l’església de Sant Esteve d’Olius i consta des de l’any 1000 l’existència del palau o castell d’…