Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
vall de Lord
La vall de Lord vista des del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Subcomarca del Solsonès que comprèn una bona part de la capçalera del Cardener, que comparteix amb el Berguedà.
Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall…
serra dels Bastets
Serra dels Bastets des de St. Llorenç de Morunys
© C.I.C - Moià
Serra
Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d’W a E, al N de la serra de Busa (Solsonès), entre l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls.
Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt
tossa Pelada
Vista la tossa Pelada des dels plans de l’Estivella
© Isidre Suñé
Cim
Cim (2.379 m) dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i la Vansa i Fórnols (Alt Urgell).
coll de Port
Vista des del coll de Port, compartit entre el Solsonès i l’Alt Urgell
© CIC-Moià
Collada
Coll dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Josa i Tuixen (Alt Urgell).
coll d’Arques
Collada
Depressió (1 250 m) del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l’W, fins a Guilanyà, sobre el Cardener, dins el municipi de Navès (Solsonès).
Al costat del coll es troba l’ermita de Sant Jaume
grau d’Escales
Accés a l’acinglerada serra de Busa (Solsonès) des de la vall d’Ora, dins el terme de Navés i a l’indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d’Escales).
Camp dels Moros
Jaciment arqueològic
Jaciment rural medieval fortificat al Pinell (solsonès).
És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…
Olius
Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Disseminat
Disseminat de masos al N del municipi d’Olius (Solsonès), centrat per l'església de Sant Esteve d’Olius.
La parròquia, que s’alça a 565 m d’altitud, és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del segle XI, un dels més interessants d’aquesta època, i fou consagrada el 1079 L’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarà l’església Bé Cultural d’Interès Nacional Prop seu hi ha el modern cementiri d’estil gaudinià que el 1916 fou projectat per l’arquitecte Bernadí Martorell Aquesta parròquia es formà al segle X des del 985 és esmentada la casa i l’església de Sant Esteve d’Olius i consta des de l’any 1000 l’existència del palau o castell d’Olius, residència del comte…
les Serres
Masia
Masia del municipi de Navès (Solsonès), al costat de la qual hi ha l’església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l’església de Solsona.
És a 1 247 m alt, al cim d’un contrafort meridional de la serra de Busa
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu