Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Sant Climenç
Vista parcial de l’església de Sant Climenç a Pinell del Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç
, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren els Rovira i…
el Soler de Gramoneda
Església
Església i masia del municipi de Navès (Solsonès), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé
.
És situat a 1033 m alt, damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d’Ora Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel s XII
Buida-sacs
Pont i molí de Buida-sacs sobre el Cardener, a Clariana de Cardener (Solsonès)
© Fototeca.cat
Història
Antiga quadra del municipi de Clariana de Cardener, al Solsonès, situada al límit amb el terme de Cardona, a la vall del Cardener.
Al s XIX formà un sol terme amb la quadra de Borrelles
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial que depèn de la de Valldany.
Formà part, al s XIX, del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Ceuró
Església parroquial de Sant Julià, a Ceuró
© Fototeca.cat
Poble
Poble (610 m alt.) del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del s. XI, i de les restes del castell de Ceuró
, que pertangué a l’església de Solsona.
De la parròquia depèn el santuari de Savila Al s XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe
Grifé
Masia
Masia del municipi de Navès (Solsonès), que juntament amb la del Soler de Gramoneda formà la quadra del Soler i Grifé.
la Móra Comdal
Torrent de la Móra Comdal
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d’un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal
, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d’Oliana.
La seva església Santa Eugènia depèn de la parròquia de les Anoves Era de la senyoria del capítol d’Urgell Al segle XIX formà el municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
la Coma
Poble
Poble (comardins; 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), del qual és el centre administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona
Sisquer
Poble
Poble disseminat (1 116 m alt.) del municipi de Guixers (Solsonès), en un coll de la serra que separa les valls del Cardener i de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial és dedicada a sant Esteve El lloc és esmentat ja el 839 Des del s XIV és esmentat el castell de Sisquer Al s XIX formà un municipi amb Montcalb i Valls, que depenien de la seva parròquia
riu Negre
Riu
Riu del Solsonès, afluent del Cardener per la dreta.
Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d’Olius, de Riner i de Clariana de Cardener forma part del límit dels dos darrers, en el qual s’aiguabarreja, prop del poble, amb el seu collector