Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Sant Ponç
Caseria
Caseria del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), a l’esquerra del Cardener, vora la resclosa del pantà de Sant Ponç
.
És romànica, amb tres absis semicirculars
pantà de Sant Ponç
Pantà de Sant Ponç, Clariana del Cardener
© C.I.C -Moià
Embassament
Pantà del Cardener en terme de Clariana de Cardener (Solsonès).
Iniciat el 1949 per la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals, fou inaugurat provisionalment el 1954 i definitivament el 1964 fou el primer pantà acabat a la conca del Llobregat Té uns 6 km de llarg i la cua s’apropa a la carretera de Solsona a Berga La resclosa fa fins a 60 m d’alçada i 309 de llargada Amb 24,7 hm 3 de capacitat, és destinat a la regulació del Cardener i el Llobregat Un branc de carretera que arriba de Santa Susanna línia Manresa-Solsona, pel Cardener, hi facilita la pesca esportiva
bosc de Sant Ponç
Sector o indret
Indret dels municipis de Clariana de Cardener i Navès (Solsonès).
Clariana de Cardener
Clariana de Cardener
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb el Bages.
Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964…
castell de Riner

Vista del castell de Riner i de l’església de Sant Martí (Riner)
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Riner (Solsonès), situat en un tossal sobre el riu Negre.
Del castell es conserva una gran torre rectangular amb grans murs de 16 m d’alçada i alguns arcs ogivals a l’interior, a la qual hi ha adossada una pagesia Prop seu hi ha l’església de Sant Martí, refeta totalment al segle XVIII la portada té gravat l’any 1793, i la rectoria algunes llindes, sarcòfags i osseres d’època medieval es troben al Museu Diocesà de Solsona Foren senyors del terme del castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas a la meitat del segle XI eren els principals…
Albereda
Història
Antiga quadra del municipi de Navès (Solsonès), situada a l’W dels plans de Navès.
És drenada pel torrent d’Albereda , que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener al pantà de Sant Ponç Havia estat un castell pertanyent al s XVIII a la Universitat Literària de Solsona A l’edat mitjana, l’església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius al s XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès
Santa Maria del Vilaró

Santa Maria del Vilaró
Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olius (Solsonès), a l’est del terme, a l’esquerra del Cardener i a la cua del pantà de Sant Ponç.
L’edifici A l’església, que ha tingut diverses transformacions, es poden diferenciar clarament dos tipus de construcció La nau primitiva va ser escapçada, i el probable absis fou substituït per una prolongació de la nau, coronada a llevant per un absis semicircular La part primitiva, del frontis a l’arc toral, ha estat molt reformada i ara té una volta de llunetes La resta de la nau i l’absis tenen volta apuntada, que a la nau arrenca d’una imposta aixamfranada L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, que s’inicia sobre una motllura damunt la qual hi ha una sèrie de…
Olius

Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Disseminat
Disseminat de masos al N del municipi d’Olius (Solsonès), centrat per l'església de Sant Esteve d’Olius.
La parròquia, que s’alça a 565 m d’altitud, és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del segle XI, un dels més interessants d’aquesta època, i fou consagrada el 1079 L’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarà l’església Bé Cultural d’Interès Nacional Prop seu hi ha el modern cementiri d’estil gaudinià que el 1916 fou projectat per l’arquitecte Bernadí Martorell Aquesta parròquia es formà al segle X des del 985 és esmentada la casa i l’església de Sant Esteve d’Olius i consta des de l’any 1000 l’existència del palau o castell d’Olius, residència del comte Ermengol d’…