Resultats de la cerca
Es mostren 2668 resultats
el Terri
El Terri, prop de Sant Andreu del Terri
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya, afluent per l’esquerra del Ter, que neix prop de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany) per la unió de les quatre séquies septentrionals de l’estany de Banyoles.
Passa pel pla de Banyoles, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors, que davalla de la serra de Sant Patllari Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit, que davalla de la serra de Rocacorba A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres, flanquejats de pollancredes i omedes rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots i s’uneix al seu collector prop de Medinyà
Terradelles
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop de la riera de Cinyana, al S del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841 havia format part del terme de Bàscara Alt Empordà, de la mitra de Girona Pertangué al comtat de Girona
castell de Taià
Castell
Antic castell del municipi de Serinyà (Pla de l’Estany), situat al SE del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.
Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles
Storstrøm
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Nykøbing Falster 25 241 h 1999
Sords
Poble
Poble disseminat del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Formà part de la batllia reial de Cornellà
Sønderjylland
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Åbenrå 21 185 h 1984
Sokoto
Geografia històrica
Emirat sudanès creat entre el Níger i el Txad pels fulbes al principi del segle XIX.
Habitat per població haussa, la guerra santa predicada per Usmanu dan Fodio provocà la revolta fulbe contra el sistema feudal imperant, però el nou estat teocràtic fou encara més opressiu que l’anterior L’imperi s’expandí fins al regne de Bornu i el Camerun, sobretot sota Muhammad Bello 1817-55, i es caracteritzà per la intransigència religiosa diverses tribus paganes foren reduïdes a l’esclavitud El 1904 passà a formar part de l’imperi Britànic i posteriorment fou incorporat a Nigèria En la revolta nigeriana del 1966 morí el darrer representant del poder fulbe a la regió, Ahmadu Bello