Resultats de la cerca

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica s XI, depenia del monestir de Banyoles el lloc és esmentat ja el 947 El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol Es conserva restaurat modernament el castell de Falgons , de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons , propietat de la família de Cartellà

L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…

Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de SantPere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés…

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac…

Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres,…

Situació i presentació El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues…