Resultats de la cerca

Consta existent des del 1164 La capella actual fou reedificada al segle XVIII

Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746

El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc temps després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell Destruït durant la guerra dels Segadors, l’actual santuari s XVIII fou construït sobre les ruïnes de l’antiga església romànica

L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…

Existia el 944 dins l’antic terme del castell d’Oristà El 1074 es feu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l’actual Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s’independitzaren el 1787 Vuit masos de la seva feligresia són del terme d’Oristà

Subsistí fins el 1473 les escasses monges que hi havia passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus Abans d’esdevenir monestir hi hagué des de 1180-90 una comunitat d’eremites, d’ambós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202 Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus l’actual claustre posterior

L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d'Arraona, el qual la féu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona poc després el fundador o el seu fill la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells Segarra L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192 La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat per això s’hi traslladà el 1373 la parròquia,…

Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics

Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà El 1099 l’arquebisbe Berenguer Seniofred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge 1096, el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV L’església de Santa Llúcia dita de Santa Llúcia de Galobardes , prop de l’actual masia de Galobardes segles XV-XVIII o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als s XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al s XIX, i també el 1929, quan…