Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
el Crucifici
Santuari
Santuari del terme del Vilosell (Garrigues), dedicat al Crist crucificat i bastit sota una roca, al peu de serra la Llena.
la Cova
Despoblat
Despoblat i antic terme agregat al municipi del Cogul (Garrigues), a la vall del riu de Set, al límit amb el terme d’Albagés.
vall de Cortals
Vall de les Garrigues, tributària, per l’esquerra, del barranc del Turull, al qual aflueix aigua avall de l’Espluga Calba.
Corregó
Despoblat
Despoblat del municipi de Vinaixa (Garrigues), al límit amb el de Vimbodí (Conca de Barberà).
mas de l’Entorn
Masia
Masia i antic terme del municipi de Castelldans (Garrigues), situada a llevant del poble.
barranc de les Borgetes
Barranc
Curs d’aigua de la plana d’Urgell que es forma vora Arbeca (Garrigues); després de passar per Miralcamp, es perd a la plana regada, vora Mollerussa i Fondarella (Pla d’Urgell).
coll de l’Avellà
Collada
Coll de la serra de la Llena (975 m alt.), al camí de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) a la Pobla de Cérvoles (Garrigues); límit dels dos municipis.
l’Aranyó
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Juneda (Garrigues), a la vall del barranc de l’Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l’antic terme de Miravall.
Gisperta
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Castelldans (Garrigues), al sud-est del poble.
serra de la Llena
La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…