Resultats de la cerca

La capital és Tizi-Ouzou 93 025 h 1987

Fundada pels fenicis com a centre comercial, esdevingué colònia romana s I dC Convertida al cristianisme al s III, la població sofrí sV una forta persecució per part dels vàndals arrians molts cristians emigraren aleshores a Hispània La ciutat fou destruïda i abandonada amb la invasió àrab Només a partir del 1854 començà d’ésser novament poblada Es conserven, d’època romana, el fòrum, amb la basílica civil, restes de muralles, etc Entre els monuments cristians, cal destacar les restes d’una gran basílica de 9 naus amb columnes i pilastres, un cementiri amb tombes…

Fou fundada per Trajà l’any 100 dC Colonia Traiana Marciana Thamugadi Al s IV esdevingué centre dels donatistes Destruïda poc temps després de l’època bizantina, fou ignorada fins a les excavacions del s XIX Hom ha pogut descobrir les ruïnes de la ciutat, amb els carrers, dividits en illes quadrades de cases, el fòrum a la cruïlla del cardo maximus i del decumanus maximus , el teatre, molt ben conservat, la biblioteca, el mercat, etc Fora del recinte de la ciutat hom ha trobat alguns santuaris pagans de l’època cristiana, hom hi ha trobat algunes esglésies i, sobretot, la catedral donatista…

La capital és Tilimsen

Situada al peu dels monts de Tilimsen —declarats reserva de la biosfera el 2016—, a 800 m alt, dins la conca del riu Tafna, en una regió molt fèrtil Té indústries tèxtils i alimentàries hi és important la producció artesana, sobretot catifes i treballs de cuir El primitiu nucli urbà nasqué en època islàmica al SW de la romana Pomaria , amb el nom d’Agadir, canviat posteriorment pel de Tagrart En època almoràvit segle XI, sota Yūsuf ibn Tāšfīn, fou considerablement ampliada i prengué definitivament el nom actual Inclosa dins l’imperi almohade, en desintegrar-se aquest segle XIII esdevingué…

La capital és Tiaret 178915 h 2008

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…