Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
Tírig
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat al NE de la comarca, entre el barranc i la serra del mas d’Enruna (867 m alt.), al límit amb els termes de la Salzedella, Sant Mateu del Maestrat i Xert (Baix Maestrat) i de Catí (Alt Maestrat) i la rambla de Valltorta (o de la Morellana), límit amb el terme d’Albocàsser (Alt Maestrat); al SE s’obre vers la Plana Alta (foia de les Coves de Vinromà).
Més de la meitat del terme és cobert de muntanya, garriga, carrascar i pastures, poc productives el secà es dedica a cereals, vinya i ametllers El 67% de la població activa treballa en el sector primari La vila 553 h agl 2006, tirijans 464m alt es troba al centre d’un pla, estès entre la serra de la Creu, 764 m, el tossal de la Mola, 753 m, i la serra del Molló, a ponent, i la serra de Petrers, 622 m, a llevant, sobre l’antic camí de Sant Mateu a Albocàsser De l’església parroquial la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara, aturonat a llevant de la vila Després de la…
Tirana
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió de Tirana-Durrës.
La capital és Tirana
Tirana
Ciutat
Capital d’Albània i del rrethi homònim.
Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre important fins…
la Terra Alta
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…
Tepelenë
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió Sud-occidental o Vlorë.
La capital és Tepelenë 5 300 h 1982
Skrapar
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió d’Elbasan-Berat.
La capital és Çorovodë 6 000 h 1982
Shkumbin
Riu
Riu d’Albània (146 km).
Neix al peu del mont Valamare i desguassa a l’Adriàtica
llac de Shkodër
Llac
Llac de la península balcànica, entre Albània i Montenegro.
Té 391 km 2 de superfície, amb una llargada de 43 km i una amplada de 12 km Rep com a immissari principal el Morača i, el principal emissari és el Bojana
Shkodër
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió de Shkodër o Septentrional.
La capital és Shkodër
Shkodër
Ciutat
Capital del rrethi de Shkodër, Albània, situada vora el llac homònim.
Indústria de la construcció, de la fusta, del tabac, tèxtil i alimentària Dominada per Roma, l’antiga Scodra esdevingué, sota Dioclecià, capital de la província Bizantina fins al s XII, pertangué després a serbis, turcs i venecians 1396, amb el nom de Scutari, passà a l’imperi Otomà 1477 fins el 1913 i fou presa encara per montenegrins i austríacs i per les tropes de l’Entesa És seu del metropolita de l’església nacional ortodoxa