Resultats de la cerca

És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la resta de la comarca, un…

L’església la Mare de Déu dels Desemparats depèn de la parròquia de Cirat Després de la conquesta cristiana pertangué a Abū Sa'īd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, el 1247, a l’arquebisbe de Tarragona Lloc de moriscs, el 1602 tenia 6 focs La senyoria fou dels Carròs

La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro 1165 m alt, al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt, al N Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa La població ha anat davallant des del 1900 210 h fins al 1950 193 i més encara els dos darrers decennis Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades 40% d’oliverar s’hi oposen 1 300 ha incultes 850 de pastures i 380 de garriga El poble 43 h agl 2006, tollers 773m alt és al peu…

El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…

El terme, molt muntanyós, és al sector d’interfluvi entre el Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon Culmina al límit septentrional a 1 217 m, als contraforts meridionals del puig de Tis el puig de Sant Vicent, a l’W, s’aixeca a 986 m alt La superfície forestal ocupa unes 5 000 ha de pinedes i alzinars Al secà hom conrea 1 400 ha de cereals, vinya, patates i ametllers El 76% de la població activa es dedica a l’agricultura La vila 175 h agl 2006 810 m alt es troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a…

De la seva església parroquial Sant Joaquim depenia el terme de Turballos Antic lloc de moriscs, tenia 12 focs el 1609

És drenada pel riu de Seta , afluent del d’Alcoi per la dreta la xarxa de barrancs és exageradament encaixada en les margues miocèniques — albarís — i s’acompanya de nombroses captures, meandres tallats i d’embotiments de diverses generacions Comprèn els municipis de Balones, Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca Sector de població morisca, després de l’expulsió fou repoblat, en part, per mallorquins

És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…