Resultats de la cerca
Es mostren 916 resultats
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Sant Jordi d’Alfafar
Barri
Barri d’Alfafar (Horta del Sud) situat al NW del terme, al límit amb Benetússer.
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Monte Rotondo
Muntanya
Muntanya de Còrsega, al centre geogràfic de l’illa i la segona altura del país (2 625 m).
Santa Anna d’Albal
Santuari
Santuari del municipi d’Albal (Horta del Sud), al cim d’un tossal, a l’W del terme, a l’indret on passa la séquia reial del Xúquer.
Conservava un gran retaule gòtic del s XV
el Realó
Partida
Partida del municipi de Picassent (Horta del Sud), al límit amb el terme d’Alcàsser, al N de la vila.
Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera
Ravissanxo
Llogaret
Casa i antic llogaret del municipi d’Alfafar (Horta del Sud), prop de Llocnou de la Corona.
La séquia de Ravissanxo , que limita aquest terme amb el de Massanassa, rega les marjals properes a l’Albufera
cap Corso
Península de Còrsega que constitueix la part més septentrional de l’illa i acaba en el cap Corso, que li dóna el nom.