Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
Tolna
Divisió administrativa
Megye d’Hongria.
La capital és Szekszárd 8 000h 1985
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
la Teulera
Caseria
Caseria del municipi de la Salzedella (Baix Maestrat), a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta).
la Terra Alta
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…
la Talaiola
Cim
Cim (948 m alt.) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels municipis de Vallibona (Ports), Xert i Canet lo Roig (Baix Maestrat).
Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
Szombathely
Ciutat
Capital del megye de Vas, Hongria.
Hi ha indústria metallúrgica i de maquinària, i és bisbat catòlic Anomenada Claudia Savaria pels romans, era capital de l’Alta Pannònia i fou destruïda pels huns el 445 conserva restes romanes i protocristianes Al s XI s’integrà al regne d’Hongria
Szolnok
Ciutat
Capital del megye homònim, a l’Alföld, Hongria, situada a la dreta del Tisza.
Té indústries del metall, del paper, de plàstics i tèxtils, i hi ha jaciments de petroli i de gas natural Centre d’ensenyament superior Conserva edificis barrocs i renaixentistes
Székesfehérvár
Ciutat
Capital del megye de Fejér, Hongria.
És un important nus de comunicacions vuit línies de ferrocarril, la qual cosa ha contribuït al seu desenvolupament industrial hi ha la principal fàbrica d’alumini d’Hongria Bisbat catòlic Sorgida en època romana Herculia en una cruïlla comercial i militar, i anomenada Alba Civitas a l’edat mitjana, fou capital del regne d’Hongria fins al s XIII Restà en poder dels turcs del 1543 al 1688 Rica en edificis barrocs, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial