Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Tahart
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Algèria, actualment en ruïnes, prop de l’actual Tiaret.
Fou fundada el 761 per 'Abd al-Raḥmān ibn Rustum com a capital del regne kharigita del seu nom i destruïda pels berbers xiïtes el 911
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
Tilimsen
Ciutat
Capital de la wilāya de Tilimsen, Algèria.
Situada al peu dels monts de Tilimsen —declarats reserva de la biosfera el 2016—, a 800 m alt, dins la conca del riu Tafna, en una regió molt fèrtil Té indústries tèxtils i alimentàries hi és important la producció artesana, sobretot catifes i treballs de cuir El primitiu nucli urbà nasqué en època islàmica al SW de la romana Pomaria , amb el nom d’Agadir, canviat posteriorment pel de Tagrart En època almoràvit segle XI, sota Yūsuf ibn Tāšfīn, fou considerablement ampliada i prengué definitivament el nom actual Inclosa dins l’imperi almohade, en desintegrar-se aquest segle XIII esdevingué…
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…