Resultats de la cerca

A les seves vores hi ha importants ciutats industrials

Les seves terres són regades per la séquia del Puig

Centre comercial i nucli industrial indústria tèxtil del cotó i la seda, són conegudes les seves catifes Fou l’antiga capital del regne d’Andhra

Neix als contraforts meridionals de l’Himàlaia, al N de l’estat d’Uttar Pradesh, i, en direcció N-SE, passa per Delhi, Mathurā i Agra, i després de rebre, per la dreta, el Chambal, el Sind, el Betwa i el Kēn, s’uneix al Ganges a Ilahābād Navegable en una gran part, constitueix la ruta del cotó del N de l’Índia Les seves aigües són aprofitades per al regadiu, distribuïdes a l’estació seca a través de nombrosos canals

Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge

La capital és Panaji 42 915 h 1991 Situat a la costa occidental del país, el principal recurs econòmic és l’agricultura, consistent en conreus d’arròs a les valls i plantacions de cocoters als vessants Les seves ciutats són una síntesi d’elements portuguesos i indostànics Posseeix mines de manganès i ferro, productes que són exportats pel port de Madgaon La indústria tèxtil cotó, hi és escassa Ocupada pels portuguesos el 1510, fou la capital de les possessions de Portugal a l’Índia i seu del virrei Erigida en bisbat 1534 i arquebisbat 1577, havia estat el centre de l’apostolat de…

Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’esquerra la rambla de…

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de passar prop de…

La capital és Bhubaneswar 411 542 h 1991 Morfològicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mahānadi i la plana alluvial costanera És de clima tropical molt calorós, amb fortes pluges monsòniques de juny a setembre Estat molt poblat 169,3 h/km 2 1981, la majoria de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus d’arròs 2/3 de les terres de conreu, canya de sucre, mill i oleaginoses El 3% de la població és format pels pobles gond i santàl, caçadors i recollectors, amb una economia molt primitiva Té vastes àrees de regadiu al Mahānadi i al delta Posseeix 1/3…

És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja plenament dins el País Valencià…