Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Pondicherry
Ciutat
Capital del territori de Pondicherry, Índia, al golf de Bengala.
Indústria tèxtil cotó i alimentària Turisme
Patna
Ciutat
Capital de l’estat de Bihār, Índia, a la ribera del Ganges.
Envoltada d’una muralla de 15 km, és mercat de cereals i posseeix indústries tèxtils, metallúrgiques, de mobles i catifes Centre turístic Centre d’ensenyament superior University of Patna, fundada el 1917 Biblioteca amb valuosos manuscrits àrabs i perses provinents de Còrdova Fundada al segle V aC, amb el nom de Pāṭaliputra, fou conquerida pels anglesos 1763
Patiāla
Ciutat
Ciutat de l’estat de Panjab, Índia.
Situada al NW de la capital, és centre comercial i posseeix indústries de calçats i de material elèctric Centre d’ensenyament superior Punjabi University, fundada el 1962 Antiga capital del principat homònim creat per un capitost sikh 1763, fou ocupada pels anglesos 1962
Pataliputra
Ciutat antiga
Antiga capital del regne de Magadha, Índia, situada a la vall on conflueixen els rius Son i Ganges, prop de l’actual Patna
.
Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món
Panjab
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat al sector oriental de la regió del Panjab.
La capital és Chandīgarh Densament poblat 403 h/km 2 1991, és bàsicament agrícola Té potencial hidroelèctric important al Sutlej Nangal-Bandh, petroli i indústries tèxtils Amritsar, Jullundur, Ludhiāna, química i, a petita escala, elaboració de metalls
Panjab
Regió
Regió de l’Índia septentrional, repartida entre la Unió Índia i el Pakistan.
S'estén des de l’Indus, a l’W, fins al Yamuna a l’E, i de l’Himàlaia, al N, fins al desert de Thar, al S És essencialment una plana alluvial formada per cinc afluents de l’Indus Jhelum, Chenab, Rāvi, Sutlej la diversitat del seu paisatge és, com en el conjunt de la plana indogangètica, la dels interfluvis Doāb i les valls Clima continental rigorós La influència del monsó és poc sensible, i les precipitacions són dèbils i separades per llargs períodes secs amb variacions notables entre el N i el S, on es deixen sentir els aires secs del Thar L’agricultura depèn del règim estacional dels rius…
Pānihāti
Ciutat
Ciutat de l’estat de Bengala Occidental, Índia, al N de l’aglomeració de Calcuta.
Centre comercial arròs i cotó
Oudh
Geografia històrica
Antiga província del N de l’Índia britànica.
Formà part, successivament, de diversos imperis i fou conquerida pels musulmans 1194 Unida al soldanat de Delhi i més tard a l’imperi mongol, al s XVIII aconseguí la independència quasi absoluta El 1856 fou annexada per lord Dalhousie a les possessions de la Companyia de les Índies Orientals, fet que provocà la rebellió del 1857 El 1902 s’integrà a les Províncies Unides i, proclamada la independència de l’Índia, formà l’estat d’Uttar Pradesh 1950
Orissa
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat al NE davant el golf de Bengala.
La capital és Bhubaneswar 411 542 h 1991 Morfològicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mahānadi i la plana alluvial costanera És de clima tropical molt calorós, amb fortes pluges monsòniques de juny a setembre Estat molt poblat 169,3 h/km 2 1981, la majoria de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus d’arròs 2/3 de les terres de conreu, canya de sucre, mill i oleaginoses El 3% de la població és format pels pobles gond i santàl, caçadors i recollectors, amb una economia molt primitiva Té vastes àrees de…
Nova Delhi
L’Avinguda Raj Path a Nova Delhi. Al fons, el palau presidencial
© X. Pintanel
Ciutat
Capital de l’Índia, constituïda per un barri de Delhi
, al S de la ciutat vella.
Nova Delhi Temple de Laksminarain © Fototecacat-Corel